El 31 d'octubre de 1884, una Real Ordre aprobava els Estatuts Fundacionals de Caixa Ontinyent, 40 anys després, el I Congrés Internacional de l'Estalvi, celebrat a Milà, declarava el 31 d'octubre Dia Universal de l'Estalvi. Des d'aleshores, Caixa Ontinyent és l'única entitat financera en la que l'aniversari coincidix cada any amb la celebració mundial de l'estalvi.
Caixa Ontinyent va ser fundada per la Societat de Socors Mutus “La
Previsora”, en una època en la qual els treballadors no tenien protecció
social i la seua supervivència en temps de desocupació, malaltia o
vellesa depenia únicament i exclusivament de la seua capacitat d'estalvi en
època de treball. Caixa Ontinyent havia de fomentar i assegurar la disponibilitat dels
estalvis, invertir-los dinamitzant l'economia de la seua zona, lluitant
contra la usura, i revertir a la societat els seus beneficis.
La Caixa desenvolupa dos tipus d'activitats: les d'una Caixa d'Estalvis (captació de recursos i préstecs amb garantia personal) i les d'un Mont de Pietat (préstecs amb garantia prendaria).
Fins a 1931, Caixa Ontinyent està supeditada a l'objecte social de la
seua fundadora, a la qual cedeix els seus beneficis. Amb la legislació
sobre Estalvi Popular de 1929, i sobre Caixes d'Estalvi de 1933, Caixa
Ontinyent fixa els seus propis objectius i inicia un període de relativa
independència.
Desapareguda la seua fundadora en 1948, reactiva les seues activitats amb una única oficina fins a 1965. En 1973 inaugura un nou edifici central, que es va conservar fins a 2015, i implanta la informatització de la seua gestió. Amb la liberalització del mercat de 1977, redefineix la seua estratègia i inicia la seua expansió per les comarques de la Vall d'Albaida, la Costera, la Safor i València ciutat; actualitza el seu sistema informàtic com a suport de gestió, ofereix els serveis d'avantguarda, i desenvolupa la seua Obra Social basada en la reversió de beneficis a cada localitat en proporció a la seua aportació al compte de resultats..
